La gran solsida franquista

L’entrada al País Valencià dels franquistes l’abril del 1939 fou pitjor que una epidèmia de pesta. Milers d’assassinats, més milers tancats, primer en camps de concentració i més tard en presons habilitades per tot arreu.

Molts més milers es quedaren sense faena mitjançant expedients de depuració franquista contra tots els que ells deien “desafectos”, republicans, roigs, separatistes i maçons. Un munt en un País que sempre havia estat republicà. Eixos llocs foren ocupats per franquistes vinguts de fora.

Durant la guerra s’havia pogut menjar, més bé o més malament. En començar la guerra europea els franquistes pagaren el deute als nazis amb minerals i queviures. Requisaven collites i les enviaven cap Alemanya. La fam s’escampà per tot arreu. (mon pare em contava que sempre duia les butxaques plenes de garrofes i quan l’atacava la fam anava rossegant)

Fam, represàlies, por i misèria! Ja podeu pensar que en aquestes circumstàncies no podien estar molt per la festa i a més a més cal sumar els tres anys de guerra.

Moltes festes no es feren, algunes desaparegueren per molts anys i d’altres per sempre i ja sabeu que sense festa no hi ha xirimita.

Damunt el gremi de xirimiters i en general els treballadors de de la festa i cultura popular pareix que era especialment republicà i d’esquerres, es a dir: “desafectos” i patiren  la repressió franquista. El cas més cruel fou el del cantador d’estil “El Xiquet de Paterna”, assassinat per l’acusació del rector del poble d’haver cantat lletres irreverents al Crist de Paterna.

Poca festa, moltes misses, trisagis, novenes, rogatives i processons, però de les processons no es pot viure i damunt, no sé jo si els rectors estaven molt per la xirimita en la processó.

La solsida franquista enrunà el millor de la festa i la cultura popular i tradicional i la “Sección Femenina del Movimiento y de la Falange Española y de la Juntas Ofensivas Nacional Sindicalistas” es dedicaren a prostituir-la i a folcloritzar-la a “mayor gloria d’España y sus regiones”

Un panorama desolador per tot el País i una agonia per la festa i la cultura popular. El gremi de xirimiters va quedar delmat , els professionals van desaparèixer o quedaren hivernant a l’espera de temps millors.

Els temps gloriosos de la xirimita del segle XIX i primeries del XX ja no tornarien mai més.