De copes per Escòcia

Una mostra de les begudes

La vida nocturna a Escòcia es limitada. Com a altres països no es pot beure al carrer, però tampoc es pot comprar alcohol abans de les 10 del matí o després de les 10 de la nit. Els bars tanquen com a molt tard a la 1 i els pubs (discoteques) tanquen a les 3 els caps de setmana.

Malgrat totes les restriccions, els escocesos saben fer festa. Normalment la gent comença a beure al voltant de les 5 de la vesprada, o quan acaben de fer faena. Els agrada tot, però el més curiós és que encara que és el país on es produeix més whisky del món, no és la beguda mes consumida, eixe honor esta reservat per al vodka.

Si es un cap de setmana, la gent beu primer a casa. Queden tots junts a casa d’algú i es fan unes copes allí, es molt més barat beure a casa que al bar. Si alguna vegada vas de festa no demanes whisky amb coca cola i el whisky amb gel es considera un crim i pot ser et tiren del lloc i tot. Si vols un whisky, es millor anar a bars especialitzats i no demanes gel, demana una gerra amb aigua.

Una beguda molt popular es el jagerbomb, un colpet de jagermeister amb redbull. Però si de veritat vols gaudir de la bona beguda, demana una cervesa artesana o una ginebra local. Des de fa uns anys, pots trobar més i més bars dedicats a la beguda local artesana i es nota que no sols els escocesos tenen ma per al whisky sinó per a les begudes alcohòliques en general.

La indumentària també es diferent al que jo estava acostumada. El que més em va impactar fou la falta de roba, sobretot de part de les dones a l’hivern. I jo no vinc ací a dictar com s’ha de vestir la gent, de fet una de les coses mes positives del país és que pots vestir com et done la gana que ningú va a dir-te res. Però quan vas pel carrer, ja siga de dia o de nit, i estàs al pas de vianants esperant a que canvie de color, i escoltes com unes castanyoles, un tac, tac, tac, incessant i et preguntes d’on ve, només t’has de girar per vore com estan les joves ajupides i abraçades intentant entrant en calor perquè no duen calces ni jaquetes. I per si encara no ho has endevinat el tac, tac, tac, són les seues dents tremolant. Moltes argumenten que ho fan pel fet de no arrossegar jaquetes dins dels locals. Sobre les calces encara no he trobat raonament acceptable.

Els escocesos, i trobe que els britànics en general, tenen una mentalitat prou pragmàtica. I ho sé pel fet de que els agrada reutilitzar antics edificis i donar-los un nou us. En el cas d’Aberdeen hi pots trobar unes quantes esglésies transformades en pubs com Slains Castle o Pnrohibitio i no sols arriba ací, també hi ha restaurants i, com no, casinos. Es una estampa peculiar quan te n’adones que l’edifici on estàs ha passat de ser un lloc sagrat i venerat a ser un lloc d’oci i vici.

Abans d’arribar a Escòcia mai havia estat en un casino. No es un lloc rellevant per a mi, però vaig descobrir que tenien molta popularitat a les terres del whisky. I és que és l’únic lloc que pots trobar obert i servint alcohol després de les 3 de la matinada. Que fas quan tanques el bar? Doncs vas al casino. I per acabar la nit, abans de tornar a casa no pot faltar una ració de creïlles fregides amb sal i vinagre.

 

P.S. Em sap greu dir que la cassalla no es cosa habitual als bars.