De fusta sense virolles de metall

En un moment indeterminat, que no puc precisar, aparegueren xirimites sense virolles de metall.

Vull pensar que es degué a l’escassesa o inexistència de fabricació industrial i tal volta també a que la torneria de fusta s’havia modernitzat una mica amb el motor elèctric i açò permetia de fer-ne.

En qualsevol cas totes aquestes xirimites són molt modernes i apareixen després de la gran solsida franquista. El Bene d’Alcoi en va demanar fer per tota una colla de companys per eixir en les desfilades de Moros i Cristians, el que vol dir que hi havien torners a Alcoi amb capacitat de fabricar-ne. ( no parle, clar està, de les que es podien fer i es feien manualment, que jo dic de pastor)

On he conegut més xirimites d’aquestes és a València i rodalies, mai però no vaig saber on i qui les feia, si era un taller a soles o hi havien molts. Sanfeliu, el mestre de Joan Blasco, tocava amb aquesta mena d’instruments, llargues i curtes i en la primera tabalada de Sant Llúcia a la que vaig assistir vaig vore un grapat en mans de desconeguts.

Per la meua experiència puc dir que no hi havia cap taller especialitzat i que els torners els feien a demanda de xirimiters amics, coneguts, saludats o recomanats, eixe és el cas concret del meu mestre, Salvador Aguilar “El Bomber”, a qui li va fer vàries el torner Aliaga (aquesta és una història que contaré més avant)

Siga com siga, les xirimites industrials desapareixen i són reemplaçades per les semi-industrials dels torners de fusta i ací i així comença la història de les curtes, que mai no hi havien hagut d’industrials i estàndards.

La foto de la capçalera és una col·lecció de xirimites heretada de Salvador Aguilar “El Bomber”

La de baix és una foto de Sanfeliu, mestre de Blasco i del “Bomber”, amb una xirimita de la col·lecció sobreposada per vore que es tracta del mateix model.

Baix del tot Sanfeliu tocant a la porta de la Llotja de València amb una xirimita llarga i sense virolles