…I Un Plat Net-8

Civet de lièvre, pommes de terre et des haricots en salade

Vin, Beaujolais noveau

 

Què fa el francès?, demana perdó i s’ajup per tocar-se la cama. Què fa?

S’està llevant la sabata!

Déu!, per què he hagut de respondre-li?… Em trobava tan a gust…

I ara torna de nou. I… m’està ficant el peu entre les cames! Serà…I ara què? La culpa la tinc jo, per donar-li peu. I ara què?… Em trobava tan a gust… Quina cara que té, clar que jo li he seguit el joc. Si m’hagués alçat al lavabo…

I la puteta aquesta i el babau del meu marit sense adonar-se’n i el francès amb eixa cara. M’agrada, això sí, fins i tot crec que m’agrada que siga tan agosarat, veges tu, en un restaurant… i ho deu d’haver fet més vegades… té cara d’això, i ens haurà dut ací a posta, segur, clar que el menjar està molt bé i el plat que m’han dut ara té molt bona pinta.

Pareix conill guisat i duu una guarnició de creïlletes senceres i bullides. També m’han dut un encisam amb fulles molt amples i rugades com la col llombarda, i endívies, que eixes sí que les conec, que n’he menjades a València, amb formatge roquefort i anous i bocinets de poma, i m’agraden molt.

Està bo el conill aquest i en el seu punt, perquè es desfà en la boca i el conill sempre sol parar una mica embafador. Aquest no, clar que tinc gana. Pot ser ha estat el viatge en l’autopista, eixa mania que tenen el homes per la velocitat i la pressa, només ens hem aturat una mica per menjar uns entrepans insípids i una cervesa. O tal volta la gana me la produeix la novetat, l’estat d’ànim, aquesta excitació, el vi, l’angúnia del peu… No, angúnia no, és una hipersensibilitat pel contacte, una…

El conill està boníssim, però estic pensat en el peu. Conill, quina casualitat, mai no hauria pensat en aquesta associació de mots, aquesta duplicitat de conceptes. El conill està boníssim. El francès també deu de pensar-lo?

La veritat és que em troba molt a gust, la carn em satisfà i la salsa té un sabor més arrodonit encara i aquest vi negre, amb un nom que té més vocals que les beceroles i un sabor tan llarg com el seu nom, regust de raïm i una olor com de camp a la tardor.

Crec que m’he estic passant amb el vi, però no puc evitar tindre la boca seca. Pensant-ho bé, tampoc no he begut tant, simplement estic a gust, molt a gust.

Crec que vaig a obrir les cames, serà millor, el peu és tan insistent. El conill ha tingut la culpa… i eixa proximitat, és com tindre el menjar a prop de la boca i no arribar-hi. Et fa tindre més desig. A més a més, crec que el francès se n’ha adonat i em crida, em crida insistentment.

Sí, vaig a obrir les cames. Em vaig a obrir de cames. Em trobe tan a gust… i el francès té eixa cara… m’agrada. Vaig a fer-lo, estem a França i m’agrada, i el borinot del meu home fent-se l’interessant parlant en francès, no crec que l’entenguen, ne en té ni idea, no té idea de res, i el francès es veu que és un home de món, sí, no hi ha més que vore-li la cara. M’agrada.

Sí, m’obriré. Decidit. Ho faré poc a poc, que se n’adone que ho faig a consciència, volent, que estic recreant-me.

Sí, m’obriré a poc a poc, igual que estic menjant, assaborint-lo, amb delit, sí, a poc a poc, allargant el plaer, que dure, sí, que dure…