…I Un Plat Net-9

Tableu de fromages avec une coupe de Chatêau Margaux 1981

 

Vaja, m’ho he acabat tot. És veritat que els francesos saben de cuina i, la veritat, és que era ben fàcil: conill a la cassola ofegat amb suc, sofregit i vi.

Ho hauré de provar quan tornem a casa. Miraré com li diuen en francès i així podré sorprendre els meus amics un dia que els convide a dinar. Estarà molt bé i, sobre tot, el nom en francès, que no se m’oblide de mirar com li diuen en francès, açò li donarà més importància, més sabor i podré presumir d’haver vingut a França.

I ara què? hi haurà un altre plat? No sé si podria, millor les postres, alguna cosa lleugera, tal volta un gelat. Sí, crec que en vindria bé un gelat. Dec estar roja com una tomaca. Amb el vi i el francès…

Encara el tinc. Ja li reconec tot el peu. El té petit i és estrany ja que és un home alt i les persones altes solen tindre els peus grans, com el meu germà, com mon pare. Però aquest no: el té petit. Tal volta els francesos tenen els peus petits, igual que els bascs tenen les orelles grans. Sí, això deu de ser…

Formatges. El cambrer n’ha dut una taula plena. Jo preferiria les postres, crec que no tinc més gana… la veritat és que hi ha moltes classes de formatge, perquè n’hauran dut tants?, amb dos n’hi hauria prou,. Bé, ja s’ho faran, com que no n’he de menjar…

Jo preferiria les postres i millor dolces, si gosara demanar-ho… però com es demana les postres en francès? no en tinc ni idea i al babau del meu marit no vull dir-li-ho, si pugués dir-li-ho al francès, però com? Amb el francès no em comunique amb paraules i no sé morse i a més a més, comunicar-me en morse amb les cames, no veges…Mira, pensant-ho bé, em faria gràcia.

Hauré de tastar els formatges, com que han dut un altre vi, amb un glopet no m’estaria mal, clar que aquest ja és el tercer i ja estic una mica carregada. Toca, un dia és un dia, avant amb el formatge i amb el vi.

Quin triaré? N’hi ha tants! Em decidiré per un ben estrany, una vegada ací cal aprofitar l’ocasió. El de forats? eixe mateix, a vore que tal. No m’agrada gaire, el trobe massa greixos i dolç.

Tastaré ara eixe que té coses blaves. Semblen bocinets d’herbes. Aquest és més fort. Millor així podré beure d’aquest vi nou que han tret.

No n’hi haurà d’eixos de cucs? Sempre he tingut curiositat i hui seria capaç de menjar-ne. No el veig, però és igual. N’hi ha tants! agafaré eixe que té eixa clapa blanca per damunt.

Vaja, no ho he encertat, aquest és més greixós encara, però està molt bo, m’ha agradat més que els altres dos. Un altre glopet de vi i prou.

El vi crec que és massa bo per a mi, no sabria definir-lo. Entre la poca experiència, els altres dos, els formatges… crec que ja en tinc prou, no vaja a passar-mer i done la nota…

El francès si que se n’ha passat, clar que ara me n’alegre que ho haja fet. No sé que m’agrada més si el dinar o el francès. Està resultant la mar d’amable, es nota que té experiència, no crec que siga la primera vegada, segurament que ho haurà fet més voltes, segur, ho fa molt bé… i com dissimula, clar que jo també estic dissimulant… però no és la mateixa cosa, ha estat ell que ha començat. Com sabia que jo ho acceptaria? És valent i se li veu en la cara…

No vull mirar-lo, em donaria vergonya, em posaria més roja del que ja estic, em note les galtes de la cara cremant, tot el cos el tinc com si fora un forn…