…I Un Plat Net-10

Soufflée des fruits tropicaux au Calvados Boulard

 

Vaja uns pensaments que se m’ocurreixen, crec que estic una mica borratxa, entre el vi blanc de les ostres, que com era fluixet passava molt bé, del negre de després i aquest d’ara, m’estan fent volar.

Sort que he menjat molt, sinó crec que no ho hauria resistit… i damunt el francès. Aquesta sí que és bona! tindre relacions amb un peu de francès. Mai no hauria pogut imaginar que açò em passaria a mi, la veritat però, és que és ben agradable i el francès, o el seu peu, ja no sé… està començant a trobar-me el punt, crec que no podré resistir-ho més…

Sí que hi ha postres i vaja postres, té una vista molt suggestiva. Entrarà dins del menú? No ho crec. Els vins tampoc no hi deuen d’entrar. Tal volta ho ha demanat el francès quan parlava amb el cambrer abans. Sobre tot les postres.

Sí, deu d’haver estat el francès que ha llegit els meus pensaments. La nostra comunicació és evident. Segur que els postres els ha demanades ell.

Què fa el cambrer ara? li està tirant licor per damunt i li bota foc. Només em faltava açò, ara una falla.

Les flames amb la calor està desfent el pastís, a vore si em quede sense. Està regalimant tot, és bonic, les gotes de nata es vessen pels costats i petorregen en la seua caiguda. Està bé açò i el foc sempre m’ha cridat l’atenció, fins i tot quan encenc la cuina de gas de casa, però és el foc gratuÏt que m’atrau més, el foc pel foc, no sé…

He atacat les postres amb veritable desig, amb consciència de final. La veritat és que sóc una llaminera. De petita, quan la mare feia flam, sempre anava  al darrere seu a la cuina per menjar-me allò que quedava a les parets de la cassola, estava calent i això m’agradava més encara. Ho feia acuradament, mirant de no deixar-me res: com ara.

Té fruites per dins i la nata està dolcíssima. Com el peu dels francès. Com a mi m’agrada.

No he pogut evitar de mirar-lo i ell també ho estava fent. Els nostres esguards han estat com un senyal. El peu s’ha tornat més actiu. Com jo, que estic atacant ara els postres amb fúria.

La nata se’m desfà a la boca, mossegue fort els bocinets de fruita., la llengua no para… el licor té gust de poma i el fet d’estar cremat l’ha fet més dolç, encara és fort però.

Tinc pressa per engolir-me la barreja, per arribar a la fi. M’empasse una cullerada darrere de l’altra, res no em distreu, hi tinc posats tots els sentits…El francès m’ajuda i em mira amb eixa cara… ara ens mirem tots dos de front, sabem que estem units pels postres, ell i jo… ell sap que està dins de mi, que m’està penetrant, sap que tinc pressa per acabar, que…

Em falten les darreres cullerades, fruita, nata, licor, apure el plat, no vull deixar-me-hi res… tinc el cap en blanc… només pense en acabar… ja no note el sabor… tinc la llengua com unflada… la saliva espesa… ja estic a punt… ja albire la glòria, ja… ja… la darrera cullerada… la millor…

Ja està! He acabat, he fet com de petita i no m’hi he deixat res. Acuradament amb la cullera, ara arreplegue fins la darrera gota de nata i licor. Si no em fes vergonya li passaria la llengua per engolir-me-ho tot… per no deixar res… Al remat però he deixat el plat buit i net.

Ara estic plena… plena i satisfeta.