…I Un Plat Net-i 11

Café, liqueurs et delikattssen

 

Un Cafè. Em fa falta. Sense sucre, desprès de les  postres no podria amb una altra cosa dolça. Crec que no tastaré el licors, les pastes tampoc i això que tenen molt bona cara.

El francès ha baixat la cama. Intente una conversa amb ell, tots dos intentem de dir-nos coses, no aconseguim arrodonir les paraules però ens entenem perfectament. Crec que des del principi ens hem entès perfectament.

Ens mirem fixament al ulls i tots dos esclatem en una gran rialla.

El meu marit i la francesa ens miren estranyats.

El cambrer porta el compte.

 

Aquest és el relat que vaig presentar al premi i el jurat, veges tu per on, em va donar el premi.

Jo estava asseguda en la taula de la premsa. Vaig eixir a rebre el premi entra la cridòria dels meus companys. Vaig saludar com vaig poder, vaig dir unes quantes paraules i vam encetar conversa amb els membres del jurat, tots coneguts per mi, no pas amics, i que no van saber qui era jo fins que van obrir les pliques.

Vaig parlar llarg amb Vázquez Montalbán i ens van prendre un cafè. Ell sentia curiositat per la xiqueta que havia guanyat el premi i jo em delia per poder conversar amb ell.

Una nit rodona.

Vaig seguir treballant en el periòdic i en la novel·la i un dia, com tants, vaig passar a la nit pel Lisboa. El bavós de l’amo vingué a felicitar-me i a convidar-me a la “tauleta”, vaig refusar i la tauleta en ple es va alçar per felicitar-me i convidar-me amb ells. Vaig tornar a refusar.

Vaig rebre les felicitacions de molts altres companys de professió, lletraferits i coneguts i vaig marxar cap a casa dient-me que no tornaria mai.

Un altre dia amb ganes d’eixir a prendre cafè de nits i no volent anar al Lisboa, vaig caure en un bar a prop del Mercat Central que obria a les dotze o l’una del la nit  i a més a més de begudes i cafè, oferia paella, macarrons, arròs al forn i d’altres plats de cullera acabats de fer.

Estava ple de noctàmbuls, quinquis, maleants, drogats i pinxos. Més de matinada acudien les putes i els transvestits de l’Avinguda de l’Oest.

Allí vaig conèixer una colla de delinqüents que m’ensenyaren un lloc igual de curiós amb una fauna de nits igual o més curiosa.

Però açò ja és una altra història.

Clementina Viadel