Halloween contra els morts

El meu barri va ple de disfressats per Halloween. Fan poca por i molt aldarull.

Els Ajuntament van plens de faena en condicionar els cementiris i organitzant el trànsit i també programen festes de Halloween.

Els esvalotadors disfressats no pareix que se’n recorden molt dels morts, a tot estirar fan burleta dels seus físics, suposant que els físics del morts tinguen res a vore amb les seues disfresses.

En qualsevol cas, eixos morts ressucitats, sanguinolents i nafrats, que ixen de les tombes i caminen com zombis sembrant la paüra i menjant-se els vius són desconeguts per aquests verals.

Els nostres morts són amables, parlem amb ells amb familiaritat, no ressuciten i descansen tranquil·lament als nostres cementiris.

El Dia de Tots Sants anem a fer-los la visita, adrecem els nínxols, netegem les làpides i renovem les flors de les gerres.

A l’endemà, Dia de Les Ànimes, qui té afició va a l’ofici de les ànimes i canten els goigs i les personen més pietoses cremen oli en un plateret amb una metja de coto-en-pèl, per les ànimes, supose, del suposat Purgatori.

Què voleu? A mi m’agraden més els nostres morts, amables i familiars i les nostres ànimes beneïdes que esperen la seua salvació. M’agrada més, molt més, la pietat `popular nostra i el respecte cap els morts que eixos del Halloween terrorífic.

Convivim pacíficament amb els nostres morts i ja s’ho faran els del Halloween contra els seus.

Com tots els anys, visitaré el cementiri i cremaré una miqueta d’oli per les ànimes.

Raimon Galiana